Ala!!!! "nenes" que guapes que esteu!!! i que be que us ho passeu... Ja m'agradaria a mi, venir a un sopar d'aquests, envolta´t de "noies", per explicar "batalletes del "cole", però... en sembla que desentonaria un pel massa, no?
Au, salut i que continueu tan eixerides.
P.D. vaig llegir que entre vosaltres hi ere una "profa", no? no se si m'enrecordaria d'ella...
Que guapas estais todas y por la cara de felicidad que teneis, sospecho que fue una velada agradable y divertida. Me alegro que disfrutarias tanto buscando el día del encuentro como al final la reunión/cena de amigas.Un saludo
Hola Mª José, supongo que hemos quedado muy "monas" porque se nota que lo estábamos pasando muy bien. La próxima no debes perdértela !!!! ¿ya has tomado nota del día?
Hola Joan!! Doncs ja saps, el proper 11 de Juny en fem una altra sopar i si vols pots venir amb nosaltres ¡així tindrem un home al club!!!! i ens podries explicar les entremaliades que fèieu al cole entre tanta nena, jajaja...
I no ni havia només una "profe", ni havia TRES!!! que sagú que s'enrecorden de tu ¡i tant!!
Marise, es hermoso que compartas con nosotras todos los encuentros y que vengas a saludarnos. Ya sabes que también formas parte de este Club a través del blog y que como una amiga más vendrías con nosotras si fuera posible.
Hola Montse! A veure si m'animo, tot i que encara queden... 90 dieeeees!!!!! i poden passar moltes coses amb 90 dies... però faré el possible. Pot ser divertit
Si, punyetes!!! passa massa ràpit, el temps. Ja voldrie jo que passes més a poc a poc, però... Per cert: fent memòria, m'enrecordo d'una noia (alumna, eh) que si no estic equivocat es deia (o diu) "Valentin", a tú et sona el nom? També d'una "profa" que recordo ere de parvulari, al final del cole, d'aquell "pasillu" tan llarg que portave al pati. Era morena i amb els cabells llarg (ja us explicaré una anècdota que recordo d'ella. Xan, xan!! pavor, intriga, dolor de barriga!!!
Joan i tant que me'n recordo de l'Elena Valentín!! quan sortíem del cole ens anàvem juntes pel camí fins a casa meva i després ella seguia a buscar l'autobús, parlàvem molt ella i jo i també era molt amiga de la Nùria i de la Laura. No em pugut saber res d'ella.
No t'ho creuràs, però la "profe" del "pasillu" és una de les tres que són aquí, l'Elisa que segueix tan maca com sempre no l'has reconegut?, Jo quan la vaig veure la vaig reconèixer de seguida. Ui, Ui, Ui .... vas a haver d'aclarir-nos l'anècdota, jajajaja. i em temo que no pots eludir el nostre següent trobada, jijiji ...això s'està posant super interessant!!!
No sigues morbosa, que es una anècdota innocent, d'infanteeeeesa.... Lo de la Valentin es llàstima, es que m'enrecordo molt d'ella, per que pot ser que fos el primer enamorament que vaig patir en la meva vida. M'agradave molt, però era molt "crio" tenia entre 10 i 11 anys, ves tu per on!!! L'altre dia vaig contactar amb, tambè, una antiga alumna, però es dels mateixos anys que jo (tinc 50, acabats de fer el 10 de març, buffff!). Es diu Mercè Burnat i encara viu al Poble Sec. No sé si la recordes?. De les "profas" amb sona de les fotos una que te el cabell curt tenyit de ros asseguda a un extrem i també una noia que esta asseguda al teu costat també rossa. de totes les fotos no em sona ningu!. Bueno me voy a currar que per aqui volta el "jefe"
Joan, era per fer broma, jajaja ... l'Elena era una noia molt guapa i molt dolça no m'estranya que et tingués enamorat, són coses de l'edat! Brunat em sona, però no sabria posar-li un rostre a aquest nom, això també és l'edat que ens juga males passades!!
ves montse, cómo estabais "la mar de guapas", sobre todo tú, que has quedado muy bien y muy natural.
ResponderEliminarAla!!!! "nenes" que guapes que esteu!!! i que be que us ho passeu... Ja m'agradaria a mi, venir a un sopar d'aquests, envolta´t de "noies", per explicar "batalletes del "cole", però... en sembla que desentonaria un pel massa, no?
ResponderEliminarAu, salut i que continueu tan eixerides.
P.D. vaig llegir que entre vosaltres hi ere una "profa", no? no se si m'enrecordaria d'ella...
Que guapas estais todas y por la cara de felicidad que teneis, sospecho que fue una velada agradable y divertida. Me alegro que disfrutarias tanto buscando el día del encuentro como al final la reunión/cena de amigas.Un saludo
ResponderEliminarHola Mª José, supongo que hemos quedado muy "monas" porque se nota que lo estábamos pasando muy bien.
ResponderEliminarLa próxima no debes perdértela !!!! ¿ya has tomado nota del día?
Besitos, guapa.
Hola Joan!!
ResponderEliminarDoncs ja saps, el proper 11 de Juny en fem una altra sopar i si vols pots venir amb nosaltres ¡així tindrem un home al club!!!! i ens podries explicar les entremaliades que fèieu al cole entre tanta nena, jajaja...
I no ni havia només una "profe", ni havia TRES!!!
que sagú que s'enrecorden de tu ¡i tant!!
Molts petons!!
Marise, es hermoso que compartas con nosotras todos los encuentros y que vengas a saludarnos. Ya sabes que también formas parte de este Club a través del blog y que como una amiga más vendrías con nosotras si fuera posible.
ResponderEliminarUn abrazo enorme y mil besos!!!
Hola Montse! A veure si m'animo, tot i que encara queden... 90 dieeeees!!!!! i poden passar moltes coses amb 90 dies... però faré el possible. Pot ser divertit
ResponderEliminarSalut
Joan, encara que quedin molts dies ja veuràs que el temps passa molt ràpid i de seguida ja estem al Juny!!!
ResponderEliminarEns agradarà veure’t.
Petons.
Si, punyetes!!! passa massa ràpit, el temps. Ja voldrie jo que passes més a poc a poc, però...
ResponderEliminarPer cert: fent memòria, m'enrecordo d'una noia (alumna, eh) que si no estic equivocat es deia (o diu) "Valentin", a tú et sona el nom? També d'una "profa" que recordo ere de parvulari, al final del cole, d'aquell "pasillu" tan llarg que portave al pati. Era morena i amb els cabells llarg (ja us explicaré una anècdota que recordo d'ella. Xan, xan!! pavor, intriga, dolor de barriga!!!
Apa a reveure
Joan i tant que me'n recordo de l'Elena Valentín!! quan sortíem del cole ens anàvem juntes pel camí fins a casa meva i després ella seguia a buscar l'autobús, parlàvem molt ella i jo i també era molt amiga de la Nùria i de la Laura. No em pugut saber res d'ella.
ResponderEliminarNo t'ho creuràs, però la "profe" del "pasillu" és una de les tres que són aquí, l'Elisa que segueix tan maca com sempre no l'has reconegut?, Jo quan la vaig veure la vaig reconèixer de seguida.
Ui, Ui, Ui .... vas a haver d'aclarir-nos l'anècdota, jajajaja. i em temo que no pots eludir el nostre següent trobada, jijiji ...això s'està posant super interessant!!!
Una abraçada.
No sigues morbosa, que es una anècdota innocent, d'infanteeeeesa.... Lo de la Valentin es llàstima, es que m'enrecordo molt d'ella, per que pot ser que fos el primer enamorament que vaig patir en la meva vida. M'agradave molt, però era molt "crio" tenia entre 10 i 11 anys, ves tu per on!!! L'altre dia vaig contactar amb, tambè, una antiga alumna, però es dels mateixos anys que jo (tinc 50, acabats de fer el 10 de març, buffff!). Es diu Mercè Burnat i encara viu al Poble Sec. No sé si la recordes?. De les "profas" amb sona de les fotos una que te el cabell curt tenyit de ros asseguda a un extrem i també una noia que esta asseguda al teu costat també rossa. de totes les fotos no em sona ningu!. Bueno me voy a currar que per aqui volta el "jefe"
ResponderEliminarJoan, era per fer broma, jajaja ...
ResponderEliminarl'Elena era una noia molt guapa i molt dolça no m'estranya que et tingués enamorat, són coses de l'edat!
Brunat em sona, però no sabria posar-li un rostre a aquest nom, això també és l'edat que ens juga males passades!!
Un petonet i ja saps, t'esperem al juny.